Que millor que anar a NY per celebrar que m’han acceptat al Institut del Teatre (Escenografia!).
Bé, per complicacions tecniques, com la que les Mongetes de NY no tenen “temporalment” Internet, m’he d’espavilar anant a
1 Juliol 2008
Arrivada a NY, amb un taxi que entre propina, peatge (que crec que em va timar) i etc UNA FORTUNA!
Ja a
Unes escales de vivenda Londinense, d’aquelles que de pis a pis es fa sense replà, molt pero que molt empinades, i …amb la meva maleta i motxilla, 3 pisos!
Almenys, la meva habitació és la que dona a l’escala, (que un cop pujat, que més dona!). Aquelles fotos de habitació de “Princesita” no tenen res a veure amb el forat de dos llits sense finestra ni lavabo que m’ha tocat!
Comparteixo habitació temporal amb una dona argentina que és proa gran per tenir 2 fills (un de 13 i un de 8).
L’Anna té mobil (no em se els prefixos adients, pero us deixo el numero): 917 539 6104
2 Juliol 2008
Intento passar al Empire State Building amb
Obviament, dema
naré entrada per d’aquí 2 setmanes!
Amb la frustració, he decidit d’anar a un lloc, on si em deixessin entrar por la face (MOMA).
Camina per la 5ª Ave fins arribar-hi.
Expo temporal DALÍ. Si ja ho diuen, que NY és com estar a casa!
Del MOMA a superar el Jet Lag al Central Park, on hi ha gent fent de tot, dormint, ballant, jugant, corrent, prenent el sol… Jo m’he posat a estudiar-me la guia de NY (lonely planet), que en breve me la sabre del dret i del reves!
Com estava al costat, he decidit passar pel Guggy. Aquest cop si que estava tot el museu obert i he pogut pujar en ascensor i baixar donant voltes seguint la rampa dinamica del Wright.
A les 3:30 havia quedat amb el PierPaolo (pels que no ho sabeu, es amb qui treballaré aquest estiu).
M’ha ensenyat informalment la oficina i m´ha deixat utilitzar Internet (en busca de pis). He comprovat, que amb les pintes de short, casimeta i Converse NO puc anar a treballar!
He anat a veure 2 pisos. Menudos zulos que te la gent com a casa.
Petons
And see u soon!
