26 Juliol 2008 - Santa Anna

El dissabte de la setmana passada vam agafar un tren cap a DIA: BEACON, una fàbrica que esta a (Beacon), un poble que queda a l'est de NY pujant pel riu Hudson. Alla tot son obres d'artistes nord americans com per exemple Richard Serra i les seves fantàstiques peces d'acer corten!

Diumenge, va tocar la galeria de Isamu Noguchi i el P.S.1. (escola publica convertida en museu). Aquests 2 llocs estan a Queens, un NY completament diferent al que coneixia fins ara. Casetes cutres i horteres una al costat de l'altra, amb cotxes maquejats de la pitjor manera. Dones en bikini i collarets d'or (que no faltin) prenent el sol amb la seva musica al mig del carrer...


Durant la setmana, a la feina, s'hi ha respirat un aire tens. La crisis econòmica ha arribat a Cetra/Ruddy (on treballo). Els ha afectat de tal manera que vaig assistir a una reunió tipica de pelicula on els 2 jefes (Nancy i John) van dir que havia estat el dia més dur en 22 anys. Van despedir a 8 persones en 8 dies. Pero perque la gent no es preocupes massa van citar els nous projectes que tenen encomanats i no es queden curts. Dijous vam tenir una conferencia on ens els presentaven en power point, (dubai, india i U.S.A) molts... encara hauran de tornar a contractarlos!


Avui, anem a sopar al Spice Market, un restaurant on el menjar esta condimentat amb espècies (pollastre al curry, salmo amb all saltejat amb noseque...etc etc etc) deliciós, que esta ambientat com si fos una peli de Indiana Jones. És genial!

19 Juliol 2008

Fa calor, aquella que no et deixa dormir perque els llençols se t'enganxen per tot arreu. I estem a 19 de Juliol, no vull imaginar com sera l'Agost.

Aquesta setmana, ha sigut bastant tranquileta, tenir 2 mesos per passejar per NY fa que un s'ho prengui amb la calma, i sobretot tingui consideració amb els peus, que els pobres acaben fets pols. Cada dia al sortir de la feina, un plan diferent, sense tenir en compte els contratemps que un es pot trovar.

El New Museum (molt criticat per les seves exposicions) pero que a mi l'edifici cada dia m'agrada més. Sortir de la feina (584 Brodway entre Houston i Prince St) i seguir Prince St fins a Boweri, i et trobes amb els 7 cubs camaleonics de SANAA (Kazuyo Sejima). No hem tingut sort, cap dia, resulta que treballen poquissim, i sempre esta tancat.



El mateix passa amb la "Store Front", que estic impacient per veure com la paret obre finalment les seves peces de tetrix, fent aixi d'un espai estret i tancat en algo diferent semi-exterior.








El mateix home que ens va explicar al papi i a mi com funcionava la HEARST TOWER (300W 57St) de Foster, ens va fer el mateix discurs de edifici pro-ecològic amb les mateixes bromes de Cantinflas, pero aquest cop molt més desenvolupat. Ens va presentar al enginyer que va fer l'edifici, i aquest home amb panxa prominent, ens va convidar a veure l'obra de les torres 2, 3 i 4 del WTC (de Foster i Rogers) que ell s'encarrega de portar a terme (tenim el seu telefon i el trucarem!!!!).

Després de 52 hores, el Vital ja és a NY. ( detalls del seu viatge interminable a: www.dactilardesign.blogspot.com)

Dissabte hi havia concert de Bon Jovi al Central Park per tant a mesura que ens endinssavem hi havia més policia (si cada dia passen 4 helicopters per minut sobre el Great Lawn - gran esplanada de gespa entre la 72st i la 84-, en un dia com aquest en deuen passar 20!).

Milers de persones caminen seguint un cami marcat per les valles metaliques de la NYPD. Gent que ha fet cua durant hores es quedara afonica al concert.
Nosaltres només observem a la fauna que hi ha aquí, sí, això es USA i hi ha gent de tota mena i de tots els tamanys!

Visita al Metropolitan per segon cop. Hi ha una expo de “Super Heros” amb els vestits que han fet servir molts actors en pelis com Batman, Spiderman, Ironman, X-MEN… els vestits reals (que es veuen molt cutres comparats amb lo “fantastics” que semblen a les pelis) i les modes que cada una d’elles va crear en el seu moment post estrena.

També hi ha una expo de Turner, i al terrat del Met tres peces escala enorme d’acer inoxidable. Una d’elles és un gos de globos de pallasso, pero en comptes de ser globo és acer, i de tamany considerable (en hi havia un igual pero rosa a Venecia el novembre del 2006).

Els nostres roomates (pare i filla + gat) han marxat no sabem quants dies a Florida, i això vol dir que tenim el pis a la nostra disposició. Només interessa aquesta dada per poder fer el que ens doni la gana de menjar (no tenir a un home que no pot veure’s els peus mirant que estas cuinant és bastant agradable!).

I el millor de tot es sopar i esmorzar al terrat. Aprofitant la fresca del vespre o del matí mentre observem Manhattan!

7 Juliol

La vista de la meva habitació. La del terrat és millor, pero ja posaré fotos quan faci un dia radiant!

Avui, 7 de Juliol 2008 ha sigut el meu primer dia de "feina" aqui a NY. M'he despertat moooooolt aviat (quan dic molt és sobre les 5:30am, per aquella cosa de no voler arrivar tard el primer dia). En realitat anava dormint i despertant-me de 5:30 a 7:30h.

A les 8:30 ja estava a Brodway entre Houston (hAuston que no hIuston- son pesats amb el tema!) pero les sabatetes noves (ballarines tronjoses) m'estaven matant (i eso que no tenen tacó) i he hagut de forrar-me el peu de tirites:).
A les 8:50 ja era a la oficina i el Pierpaolo (Italianissim) m'ha ensenyat com funciona tota la oficina, com son i com es guarden els projectes etc etc etc.
Reunió amb els JEFES JEFES ( Nancy i John, dos arquitectes amb diferentissimes opinions, que es passen l'estona portant-se la contraria- bastant divertit).
I feina tot el dia amb una "classe" de IN DESIGN que ens ha fet un friki d'alla. Tenint en compte que son unes 92 persones treballant, lo dels noms no ho porto bé.

Ahir que feia mal dia, no tenia res millor a fer que agafar el ferry que va a Staten Island (gratis) per passar per devant de la Estatua de la Llibertat. Feia tan mal dia que casi ni es veia. El que si vaig veure son les cascades. Insisteixo, gens impresionants.
:)








Un petó

Instalada!

Ja tinc habitació. Esta a DUMBO (Down Under the Manhattan Bridge Overpass). És un barri de artistes amb una fantàstica vista a Manhattan. Visc amb un Home gran que treballa de dilluns a divendres de 8 am a 10 pm. I la seva filla de 32 anys. Tinc acces a un terrat fantastic on fan Barbaque sovint!
Aqui deixo la pagina on vaig trobar el pis, si feu click veureu la "english" description i també hi ha fotos! -----> http://newyork.craigslist.org/brk/roo/741535364.html

Vaig anar al Brooklyn bridge uns 20 min walking que va del Lower East Side a Brooklyn!I de camí vaig veure les no espectaculars cascades de Olafur Eliason.











Ahir, era 4 de Juliol i era Independence Day, per tant un dia a celebrar aqui, festiu. Plovia, pero igualment, hi va haver focs artificials Downtown.
(els fireworks son igual a tot arreu!)

P.D. Ja tinc internet porfin!

Que millor que anar a NY per celebrar que m’han acceptat al Institut del Teatre (Escenografia!).

Bé, per complicacions tecniques, com la que les Mongetes de NY no tenen “temporalment” Internet, m’he d’espavilar anant a la Public Library de turno on Internet es gratis (però t’has d’adaptar als seus horaris), fins ara no he pogut fer la primera actualització del BLOG!

1 Juliol 2008

Arrivada a NY, amb un taxi que entre propina, peatge (que crec que em va timar) i etc UNA FORTUNA!

Ja a la Residencia del Sagrat Cor de San José de la Montaña, una dona gran que fa 4 cops jo, em diu que la meva habitació és al 3r pis. I com era de suposar, sense ascensor!

Unes escales de vivenda Londinense, d’aquelles que de pis a pis es fa sense replà, molt pero que molt empinades, i …amb la meva maleta i motxilla, 3 pisos!

Almenys, la meva habitació és la que dona a l’escala, (que un cop pujat, que més dona!). Aquelles fotos de habitació de “Princesita” no tenen res a veure amb el forat de dos llits sense finestra ni lavabo que m’ha tocat!
Comparteixo habitació temporal amb una dona argentina que és proa gran per tenir 2 fills (un de 13 i un de 8).

L’Anna té mobil (no em se els prefixos adients, pero us deixo el numero): 917 539 6104

2 Juliol 2008

Intento passar al Empire State Building amb la Press Card de Arquine, pero ara els molt pesats, han decidit que per entrar gratis, has de fer una reserva de 2 setmanes abans, sino, paga $19 que és el que costa la entrada.
Obviament, demanaré entrada per d’aquí 2 setmanes!

Amb la frustració, he decidit d’anar a un lloc, on si em deixessin entrar por la face (MOMA).
Camina per la 5ª Ave fins arribar-hi.

Expo temporal DALÍ. Si ja ho diuen, que NY és com estar a casa!

Del MOMA a superar el Jet Lag al Central Park, on hi ha gent fent de tot, dormint, ballant, jugant, corrent, prenent el sol… Jo m’he posat a estudiar-me la guia de NY (lonely planet), que en breve me la sabre del dret i del reves!
Com estava al costat, he decidit passar pel Guggy. Aquest cop si que estava tot el museu obert i he pogut pujar en ascensor i baixar donant voltes seguint la rampa dinamica del Wright.

A les 3:30 havia quedat amb el PierPaolo (pels que no ho sabeu, es amb qui treballaré aquest estiu).
M’ha ensenyat informalment la oficina i m´ha deixat utilitzar Internet (en busca de pis). He comprovat, que amb les pintes de short, casimeta i Converse NO puc anar a treballar!

He anat a veure 2 pisos. Menudos zulos que te la gent com a casa.

Petons

And see u soon!